Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya. Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions (1931, 1934, 1953, 1954). Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola. Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu (1954).