S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona. Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador. Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques (1962, 1964) i competí en diversos torneigs internacionals. Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal (53,5 s) el 1964.