Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, fou campió de Catalunya en diverses categories inferiors. Fou campió júnior d’Espanya i del Roland Garros (1969). Fou campió absolut de Catalunya en individuals (1967, 1968) i en dobles: amb L. Flor (1967), amb J. Guerrero (1968), amb J. I. Muntañola (1978); amb J. Soler (1980). Fou campió d’Espanya de dobles en sis ocasions: amb M. Orantes (1970, 1971, 1973); A. Gimeno (1972); J. L. Muntañola (1974) i J. Higueras (1976), i dues vegades subcampió (1975, 1979). Fou subcampió d’Espanya individual també en dues ocasions (1975, 1979). Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i de la Copa Davis (1971-79). Guanyà tres campionats de dobles de l’Associació de Tennistes Professionals (ATP) Tour: amb Manuel Orantes a Munic (1974), amb Patrice Domínguez a Madrid (1974) i amb José Higueras a Hilversum (1977). El 1973 assolí la setanta-quatrena posició en el rànquing de l’ATP en individuals, la més alta de la seva carrera. Fou director de l’Escola de Tennis del Club Egara (1984-86).