Fou fundada el 1903 amb cinc clubs afiliats: el Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein Barcelona, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Real Sportmen’s Club. Fou la primera entitat que representava els interessos dels clubs de tennis espanyols dins la Lawn Tennis Association de Londres, entitat que feia les funcions de federació internacional. El primer president fou Guillermo Oliveras. El 1904 organitzà el II Concurs Internacional de Tennis. Ampliaren la llista de clubs afiliats d’arreu d’Espanya, entre d’altres, el València Lawn Tennis Club (1904), el Football Club Villafranca i el Lawn Tennis del Turó (1905), el Madrid Lawn Tennis Club (1906), el Lawn Tennis Jerezano i el Catalunya Lawn Tennis Club (1907) i el Zaragoza LawnTennis Club (1908). El 1909 Ernest Witty i Manuel Tey, representats de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, impulsaren la creació de la Reial Associació de Lawn Tennis d’Espanya, més tard Reial Federació Espanyola de Tennis. L’Associació de Lawn Tennis de Barcelona s’hi afilià i abandonà les seves funcions anteriors, i passà a representar només els clubs de Barcelona. El 1913 es canvià el nom per Associació de Lawn Tennis de Catalunya, que, com a representant dels clubs catalans, posteriorment es convertí en la Federació Catalana de Tennis.