Format en el Club Patín de Barcelona, practicà el patinatge sobre rodes de velocitat i l’hoquei sobre patins. Jugà amb el Patín fins el 1951 i guanyà un Campionat d’Espanya (1950). Després passà una temporada en el FC Barcelona i dues en el Centre Cultural Creu Roja, abans de fitxar pel RCD Espanyol (1954-62), on alternà la presència en els equips A i B. Participà en alguns dels cinc Campionats d’Espanya i quatre de Catalunya que conquerí la primera plantilla. Compaginà la tasca de jugador amb la de seleccionador egipci (1955-56) i, un cop retirat, dirigí l’Espanyol (1967-70), amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya (1969). Posteriorment es vinculà al Club Esportiu Laietà.