A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m. Un cop retirat, es vinculà al bàsquet. Fou president de la delegació territorial a Tarragona (1985-2002) de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962. Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (2003).