Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals. Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes.
El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross. Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls". A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar ral·lis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol. D’aquesta manera, tant al circuit de la ciutat de Lleida com al de Mollerussa es disputen habitualment proves del Campionat d’Espanya. A Catalunya l’autocròs és regulat per la Federació Catalana d’Automobilisme. S’hi disputen el Campionat de Catalunya de turismes, de monoplaces i d’escuderies, i també les respectives Copes de Catalunya de cada divisió o categoria. El Campionat de Catalunya se celebra anualment i consta de vuit proves que habitualment tenen lloc als circuits de Lleida, Mollerussa, Amer, Tàrrega, Alguaire, Castellar de la Ribera, Masquefa i Castellbisbal. Alguns dels pilots catalans més reconeguts són: Joan Salichs, Jesús Molas, Ramon Oliver, Joel Guerrero, Marc Barcons, Joan Batlle, Jordi Puigvert i els germans Fugardo.
Divisió I: vehicles de turisme de dues o quatre rodes motrius amb una cilindrada de 2.000 a 3.500 cc, inclosos els sobrealimentats.
Divisió II: vehicles de turisme de dues rodes motrius amb una cilindrada màxima de 2.000 cc.
Divisió II-A: vehicles de turisme de dues rodes motrius amb una cilindrada màxima de 1.600 cc.
Divisió II-B: vehicles de turisme de dues rodes motrius amb una cilindrada màxima de 1.200 cc.
Divisió III: vehicles monoplaces de motor posterior, especialment construïts per a la pràctica de l’autocròs i les especificacions dels quals estan d’acord amb el Reglament Tècnic de la Federació Internacional d’Automobilisme.
Divisió car cros: vehicles monoplaces amb motor al darrere (Car Cros), especialment construïts per a la pràctica de l’autocròs. Disposen d’un xassís tubular i dues rodes motrius i són propulsats per motors atmosfèrics de quatre cilindres i de quatre temps amb una cilindrada màxima de 600 cc.