Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat.
El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física. Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes; a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat. Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics. La Federació Internacional de Basquetbol amb Cadira de Rodes (IWBF) és l’organisme internacional que regula aquest esport. Es juga en les categories masculina i femenina.
El bàsquet amb cadira de rodes s’inicià després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la proposta del doctor Ludwig Guttmann, que proposà la pràctica esportiva per a les persones ingressades a l’Hospital de Stoke Manderville (Gran Bretanya) amb lesions medul·lars, com a forma de rehabilitació. Entre els diversos esports proposats, el bàsquet fou el més idoni. És un esport paralímpic des dels Jocs Paralímpics de Roma del 1960.
La durada dels partits és de 40 minuts de temps real (quatre períodes de 10 minuts). El reglament segueix totalment el de la FIBA (Federació Internacional de Basquetbol Amateur) i presenta només algunes modificacions per adaptar-ne la pràctica als esportistes amb cadira de rodes. Per exemple, la regulació estàndard que es fa de les dimensions de les cadires de rodes (alçada, rodes, etc.) a fi que no hi hagi avantatges d’uns jugadors respecte dels altres pel tipus de cadira, o el fet que la regla dels tres segons dins de la zona en el cas del bàsquet amb cadira de rodes sigui ampliada a cinc segons. Una de les principals diferències és la distinció per categories segons el grau de discapacitat, d’aquesta manera s’aplica una puntuació de l’1 al 4,5 sobre cadascun dels jugadors en funció d’aquest nivell. En tot moment, l’equip format per cinc jugadors no pot sobrepassar els 14,5 punts.
Cal destacar les altes puntuacions que s’assoleixen a cada partit, si es té en compte que les dimensions de la pista i l’alçada de les cistelles són les mateixes que en el basquetbol olímpic.
El bàsquet amb cadira de rodes es començà a practicar a Catalunya per primera vegada a la residència de la Vall d’Hebron i a l’Institut Guttmann. Des d’aleshores, la Federació Catalana per a Persones amb Discapacitat Física és la que organitza aquesta pràctica esportiva, amb la Lliga Catalana com a competició pròpia més destacada. Els clubs catalans més destacats són el Futbol Club Barcelona – Institut Guttmann, el GAM Joventut de Badalona, el CEM l’Hospitalet, la Unió Esportiva Sant Feliu, el Costa Daurada Club Esportiu i el CB Mifas.
Partit de bàsquet per a discapacitats intel·lectuals disputat durant els Campionats escolars de bàsquet de Barcelona
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
El bàsquet per a discapacitats intel·lectuals segueix també la normativa del bàsquet ordinari, amb algunes modificacions segons el grau de discapacitat. En aquest cas, es diferencien tres nivells o categories, i el reglament varia en funció de la discapacitat d’aquestes categories.
-Nivell I: Competició. Aquest nivell és el que presenta menys adaptacions. El partit consta de quatre quarts de 10 minuts a temps corregut, a excepció dels dos últims minuts, que són a temps parat. Es diferencien la categoria masculina i la femenina.
-Nivell II: Adaptat. Aquest nivell és un entremig pel que fa al grau d’adaptació. El partit consta de quatre quarts de 7 minuts a temps corregut, a excepció de l’últim minut, que es fa a temps parat. Es diferencien també les categories masculina i femenina. La participació de tots els jugadors és obligatòria almenys en dos quarts.
-Nivell III: Habilitats. Aquest és el nivell que presenta més grau d’adaptació. El partit consta de dues parts de 10 minuts a temps corregut, a excepció de l’últim minut, que es fa a temps parat. Els equips poden ser mixtos i es juga en una pista de minibàsquet. Tots els jugadors han de participar en cadascun dels dos temps.
A Catalunya la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL) és qui en regula la competició, organitza les competicions continuades de Lliga Escolar i Lliga Catalana, com també els Campionats Territorials i els Campionats de Catalunya.
El bàsquet per a sords no presenta gairebé modificacions reglamentàries, només petites adaptacions pel que fa a la comunicació, com ara els senyals de l’àrbitre, que en lloc de ser auditius són visuals o tàctils.
Els esportistes amb discapacitat auditiva no poden competir als Jocs Para-límpics, perquè la pèrdua d’audició no afecta la situació dels esportistes de la mateixa manera que en els discapacitats físics o visuals. Tot i així, calen uns jocs per separat (els Jocs Olímpics per a Sords o Sordolimpíades), perquè la comunicació entre els jugadors és diferent. Pocs esportistes sords o amb discapacitat auditiva són capaços de competir en igualtat de condicions amb esportistes amb audició normal als Jocs Olímpics.
Selecció catalana representant de la Federació Esportiva de Sords de Catalunya en un partit de promoció de l’eliminació de barreres de comunicació
Federació Esportiva de Sords de Catalunya
A Catalunya, la Federació Esportiva de Sords de Catalunya és l’encarregada d’organitzar i regular les competicions.