Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips (1977, 1978, 1979, 1989, 1990) i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior (1976, 1985, 1987) i una en categoria júnior (1973). Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona (1985). Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze anys a la Sala d’Armes Montjuïc (1977-92). També fou àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre, i presidí la Sala d’Armes Montjuïc.