Pilot de la marca Ducati, fou especialista en resistència i velocitat, i també participà en proves de muntanya. Debutà professionalment l’any 1963. Guanyà dotze títols del Campionat d’Espanya de velocitat, els dos primers en 50 cc i la resta, en 80 cc (1973, 1974, 1975), en 250 cc (1976-79) i 500 cc (1975, 1976, 1977). Guanyà el Gran Premi d’Espanya de 125 cc (1974). Participà en dinou edicions de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i hi aconseguí set victòries. Formà equip amb Salvador Cañellas en les edicions del 1973 i el 1975, en què fou primer en 125 cc i segon en 250 cc. Fou campió d’Espanya de F750 cc, campió d’Europa i cinc vegades campió d’Espanya de resistència. Guanyà en els 1.000 km de Mugello i les 24 Hores de Le Mans en categoria siluetes. Es retirà l’any 1981. Està considerat el Rei de Montjuïc, ja que acumulà trenta-quatre participacions en proves d’aquest circuit, entre 24 hores i grans premis, en les quals obtingué disset podis i nou victòries.