El birle és una de les dues jugades de què consten les bitlles càntabres. Consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
El joc consta de nou bitlles de fusta d’avellaner o de bedoll, de 45 cm d’alçària i un pes que varia entre 550 i 630 g cadascuna, que es col·loquen formant una matriu de 3 × 3, i una desena bitlla més petita (28,5 cm) i modelada de manera diferent, anomenada emboc. Les boles són de fusta d’alzina i tenen un diàmetre d’entre 12 i 18 cm. La pista de joc, anomenada corroo bolera, és un espai rectangular d’entre 15 i 34 m de llargària i 8 m d’amplària, de sorra compactada, delimitat amb una tanca de fusta i consta de tres parts: tir, caixa i birle.
La tirada consta de dues jugades: el llançament, que consisteix a llançar la bola des de la zona de tir cap a les bitlles situades a una distància d’entre 7 i 20 m, segons la categoria, i el birle, que consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament, que s’anomena zona de birle. Es pot tirar a la mà o al polze, segons l’efecte rotatori que es vulgui donar a la bola. Es juga de manera individual (cada jugador tira tres boles i tanca amb vint bitlles) o entre penyes formades per quatre jugadors (cada jugador llança dues boles i tanca amb quaranta bitlles). La Lliga de Bolo Palma es juga entre penyes i els campionats es disputen amb el sistema concurs, és a dir, individual i per parelles.
El joc és autòcton de Cantàbria. L’emigració el va difondre a diferents punts d’Espanya com per exemple a Biscaia, Madrid, Sevilla, Astúries, Cadis i Barcelona, entre d’altres. A Catalunya es va començar a practicar l’any 1946, data del naixement de la Peña Bolística Cantabria. Aquesta organitza, des del 1977, el Trofeu Ciutat de Barcelona, puntuable per al circuit estatal, primer a la instal·lació que hi ha al carrer de Còrsega i, des del 1985, a la seu de la Casa Cantàbria de Barcelona. El 1949 es constituí la Federación Catalana de Bolos, origen de l’actual Federació Catalana de Bitlles i Bowling, sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trassierra y Fernández Duro. Els jugadors de la federació catalana amb més participacions en els Campionats d’Espanya, des del 1952, són Emilio Ríos, Fernando Prellezo, Luis Arroyo i Pablo Vera.