El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide. També consta d’una bitlla més petita anomenada miche, de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide. El projectil és una bola semiesfèrica (mitja bola) de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15 cm.
El camp de joc, anomenat bolera, és un terreny completament horitzontal i uniforme, net d’herbes i d’obstacles. Fa entre 25 i 30 m de llargària i entre 9 i 10 m d’amplària i consta de dues parts ben diferenciades: el castroi el camp de joc. El castro, un quadrat d’1,40 m de costat, és on es col·loquen les bitlles. Es marca traçant a terra tres ratlles horitzontals i tres de verticals. Les bitlles s’hi col·loquen verticalment de tres en tres en la intersecció de les ratlles, de manera que formen tres files de tres bitlles amb una separació de 55 cm. Segons la col·locació s’anomenen primera, segona i tercera fila, i es comença a comptar per la més propera a la mà. El michees col·loca al costat del castro, a la dreta o a l’esquerra, segons l’estil de joc que s’efectuï. Dues bitlles tenen un nom especial: bolo del medio(’bitlla del mig’), la que està col·locada al centre del castro, i cincón, la que està col·locada a la primera fila del costat on hi ha el miche. El camp de joc és la part de la boleracompresa entre el castroi la zona on s’ha de col·locar el jugador per fer el llançament, anomenada mà, que fa 1 m de costat, seguint la línia imaginària de la fila del centre del castro.
És un joc individual, per parelles o per equips, i consisteix a llançar la bola amb la mà des del costat on estigui col·locat el miche, de manera que travessi el castro, tirant el micheo fent-la passar entre el michei el cincón, sempre sense tocar la línia complementària. Així s’aconsegueix la màxima puntuació, onze punts. A continuació es juga el birle, que consisteix a tornar a llançar la bola, però des del lloc on queda aturada, sempre que la jugada sigui vàlida. Hi ha tres modalitats de joc: el joc lliure (entre dos equips), el de competició i el de concurs. En els campionats lliures cada jugador tira com a mínim dues boles per a cada mà i guanya qui obté la màxima puntuació. Els campionats oficials es regeixen per un sistema d’eliminatòries, en les quals, en la primera volta, llancen tots els participants i es classifiquen els 16 millors per a vuitens de final, després es passa a quarts de final (8 jugadors), semifinals (4 jugadors) i final (2 jugadors).
Tot i que llançar projectils contra objectes verticals amb la intenció de tirar-los és una activitat ancestral, hi ha constància que al segle XV els anglesos del districte de Hertford jugaven a un joc amb l’objectiu i també amb la bola semiesfèrica propis de les bitlles lleoneses. Hi havia molta afició al joc del rolly-polly, tanta que Eduard IV el va prohibir l’any 1468. La primera referència de les bitlles a Lleó, la trobem el 1476 mitjançant el romanç de la Dama de Arintero, una barreja d’història i llegenda.
Les bitlles lleoneses són molt populars en tota la província, excepte a El Bierzo que té la seva pròpia modalitat. On hi ha més tradició és a la capital, la ribera de l’Órbigo i, sobretot, a la muntanya. En tots els pobles hi ha una bolera a l’aire lliure. A partir de la dècada del 1990 es van començar a cobrir i l’any 2006 es va construir un bowling cobert a Ciñera de Gordón, que és l’oficial de la federació lleonesa i que disposa de l’Escola Provincial de Bitlles. També hi ha bowlings a les capitals de moltes províncies espanyoles vinculades als emigrants lleonesos que hi resideixen.
Les bitlles lleoneses a CatalunyaEn la dècada de 1960, un grup d’amics, procedents de les comarques de Lleó es reunien els diumenges dins el recinte emmurallat del castell de Montjuïc per tal de practicar-ne el joc. La primera competició oficial a Catalunya es disputà l’any 1967, al parc de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1982, l’Ajuntament de Barcelona hi assignà un espai al parc de l’Escorxador i els jugadors es començaren a organitzar i a federar-se. El 1984 es constituí el Club de Bolos Leoneses Dama de Arintero. El 1990 es fundaren el Club de Bolos El Negrillón de l’Hospitalet de Llobregat, i el Club de Bolos Leoneses d’Horta, a Barcelona. Actualment els tres clubs continuen actius i tenen un centenar de jugadors federats.
L’any 1995 és clau per a les bitlles lleoneses a Catalunya. Gràcies a la tasca continuada de moltes persones, entre les quals cal destacar Virgilio Cuesta, es disputà el XXI Campionat d’Espanya, organitzat pel Club Dama de Arintero i la Federació Catalana de Bitlles i Bowling a les pistes del parc de l’Escorxador. Catalunya va encapçalar el medaller, amb Pedro Álvarez i Domiciano Fernández com a campions per parelles de primera categoria.
El Club de Bolos El Negrillón jugava al costat de l’ermita de Bellvitge fins que s’aconseguiren les pistes estables de bitlles lleoneses amb llum artificial al Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano. El 2004, amb motiu de la inauguració, acolliren l’organització del Campionat d’Espanya de bitlles lleoneses amb una exhibició de la selecció espanyola. El Club de Bolos Leoneses d’Horta, primer anomenat Agrupación de Bolos Prehistóricos, amb els germans González com a promotors, juguen a la plaça de la Clota de Barcelona.
Les competicions oficials a Catalunya són la Lliga territorial, el Circuit Català individual i els Campionats de Catalunya, tant individual com per parelles. Els millors participen posteriorment a la Lliga espanyola, al Màster Nacional i als Campionats d’Espanya. El 2003 se celebrà per primera vegada el Campionat Màster Catalunya, en què participen els sis millors jugadors de primera i segona categories de cada club. La primera edició tingué lloc a les pistes del Club d’Horta, i des d’aleshores s’organitza de manera itinerant a les pistes dels tres clubs federats. Quant als jugadors, cal destacar els campions estatals Domiciano Fernández, Ernesto Fernández, José Bretones i Valentí Alba.