Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta. S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié. Aconseguí dos títols catalans de cros (1952, 1953), dos d’estatals (1950, 1952) i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5.000 m i 10.000 m (1952). Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions. Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida.