Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis. L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari. Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari (1920-45) i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici. L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona. Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Tingué un paper destacat en la internacionalització del tennis català i fou mereixedor, entre altres guardons, de la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).