L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges. El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó. El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu. Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la considerà una especialitat de turisme nàutic. Combina coneixements d’àmbits diversos com la navegació, el sentit de l’orientació, l’excursionisme, l’esperit viatger i l’exploració. Les competicions de caiac de mar s’organitzen en una o diverses etapes cronometrades i sense obstacles. La seva pràctica s’anà consolidant a Catalunya i el 2002 es disputà a Torredembarra la primera edició del Campionat de Catalunya obert de caiac de mar. Aquesta competició es dividí en dues modalitats (recorregut o recorregut més habilitats) i en dotze categories dividides en funció de les embarcacions, l’edat i el sexe. A partir del 2003 també se celebrà la Copa Catalana de caiac de mar. En l’àmbit estatal es disputaren competicions com la Copa d’Espanya. Els clubs catalans més importants foren el Club de Piragüisme Costa Daurada, el Club de Caiac de l’Agrupació Excursionista de Catalunya, el Pagaia Club de Caiac Cap de Creus, el Centre Excursionista d’Olot Kayakolot, el Club Piragüisme Salt-Ter, l’Aqua et Terra Kayak & Ecosports, el Riumar Action Kayak Club, el Kayak Center Guíxols, el Club Piragüisme INUIT i el Caiac Club Premià de Mar. Entre els piragüistes catalans més rellevants cal destacar Óscar García, Albert Corominas Bertran, Josep Caixàs Gimeno, Marc Adroher, Miquel Aixarch i Martí Ramírez.
Altres esports nàutics
El caiac de mar o caiac de travessa es practica en llacs i mars
Ruben Adalia