Originada la dècada de 1960 a Anglaterra. Aquest esport col·lectiu i de contacte, en què participen dos equips de nou jugadors cinc dels quals són dins el terreny de joc, es practica damunt una piragua de 2,8 m de llargada. L’objectiu és introduir amb la mà una pilota de waterpolo a la porteria, d’1 × 1,5 m i suspesa 2 m per damunt de l’aigua, defensada per l’equip adversari. Els partits tenen una durada de 20 minuts, repartits en dues parts. Les regles del joc recorden les del waterpolo i el bàsquet. El partit s’inicia amb la pilota col·locada al mig de la zona de joc per un dels dos àrbitres que se situen a cada extrem del camp i un jugador de cada equip palejant per aconseguir-ne la possessió. L’espai de joc, que pot ser cobert o exterior i delimitat per unes boies o cintes, és una piscina de 35 × 23 m de superfície i 0,90 m de fondària. El porter defensa la meta aixecant la seva pala de forma vertical i és prohibit que els jugadors rivals hi contactin físicament. Els jugadors poden passar-se la pilota amb la mà o la pala però només poden mantenir-ne la possessió durant 5 s. És permès que llancin la pilota a l’aigua davant d’ells i empenyin el rival, sempre que aquest estigui en possessió de la pilota. Després de la seva creació, aquesta disciplina esportiva s’estengué principalment arreu d’Europa. Esdevingué un esport popular a països com Itàlia, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Finlàndia, Hongria o Suècia. També arrelà a Austràlia, Hong Kong i Malàisia. A l’Estat espanyol el pioner fou Javier Rodríguez i assolí certa implantació a Astúries, Madrid, València i Andalusia. En l’àmbit competitiu s’organitzà una Lliga estatal de clubs (equivalent a la primera divisió) i els Campionats d’Espanya (segona divisió). El 2007 el Consell Superior d’Esports aprovà el reglament definitiu d’aquesta disciplina esportiva mitjançant la Reial Federació Espanyola de Piragüisme. També fou reconegut oficialment per la Federació Catalana de Piragüisme. La vistositat d’aquest esport en permeté la difusió mitjançant l’esport base que promogué el caiac polo en diverses escoles i clubs de natació i aquàtics. A Catalunya s’organitzaren diverses competicions, com la Lliga del Mediterrani i la Copa Catalana. Entre els clubs catalans més rellevants destaquen el Club Natació Banyoles, el Club Caiac Pagaia Cap de Creus, el Club Piragüisme Salt-Ter, la secció de caiac del Centre Excursionista d’Olot (CEO), el CECB Caiac Manresa, el Caiac Ripoll, el Caiac Club Premià de Mar i el Club Piragüisme Girona.
Altres esports nàutics
En el caiacpolo els jugadors poden passar-se la pilota amb la mà o la pala
Carles López