Organitzat pel Comitè Europeu d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Herne Bay (Gran Bretanya) l’any 1926. Barcelona fou seu de la competició en dues ocasions: el 1957 i el 1979. La primera vegada que s’organitzà a Barcelona, la 23a edició del campionat, es disputà al Palau Municipal d’Esports entre el 29 de maig i el 2 de juny de 1957. Per primera vegada, s’organitzà independentment del Campionat del Món, fet que convertí Catalunya en la primera seu d’aquesta competició. Hi participaren sis seleccions i Espanya obtingué el títol després de guanyar tots els partits excepte el darrer de la lligueta, que empatà amb Portugal. L’equip espanyol era format per Joan Antoni Zabalia, Joan Orpinell, Francesc Boronat, Enric Roca, Manel Puigbó, Jordi Trias, Ton Parella i Carlos Largo, sota la direcció tècnica de Francesc Platon. La segona vegada que es disputà a Barcelona, la 34a edició, tingué lloc al Palau Blaugrana entre el 17 i el 24 de novembre de 1979. Hi participaren nou seleccions. El combinat espanyol el formaren Carles Trullols, Jordi Vila-Puig, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Ricard Torres, José Luis Huelves, Quico Alabart, Joan Antoni Zabalia Jr., Josep Enric Torner i Josep Garriga. En el darrer partit, Espanya vencé Portugal per 2-1, i es proclamà campiona d’Europa per sisena vegada. El davanter Sergi Centell fou el màxim golejador del campionat.