Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada (GEDE). Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat: la normal amb Josep Boix i Josep Costa (1935) i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets (1945). Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir (1967), al Nepal (vall de Langtang, 1968) i a la regió àrtica del Canadà (1983), en aquesta darrera formant part d’una expedició italiana durant la qual realitzà una travessa de 380 km en trineu.