Destacà com a jugador de l’Strong fundacional (1910) i fou dirigent de l’Sport Club Gironí (1912), un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat. Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català. A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat: jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina (1915), de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC. Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats atlètiques i tècniques, era reclamat per l’Strong per a jugar contra equips destacats. Per raons professionals es traslladà amb la família a Calella (Maresme), cap al 1920, on com a jugador impulsà el club local. Jugà de manera puntual amb al primer equip de l’Espanyol poc abans de retirar-se definitivament en un partit del CE Calella contra l’Stade de Besiers el Nadal del 1922.
Carles Bellsolà i Batlle, en la seva etapa al Calella (1922)
Autor desconegut / Arxiu Històric de Calella