Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet (1976-93) després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal. Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB). Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors. Fou considerat històric del bàsquet català (1999).