Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona (1903-12), club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols. Fou quatre vegades campió de Catalunya (1905, 1909, 1910, 1911) i dues d’Espanya (1910, 1912). Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva (1909-11). Disputà un partit amb la selecció catalana (1910). Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual (1912-13). Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno (1907), integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC (1909), de la fusió del Club Universitari de Foot-ball i el Galeno, i l’Iris FC de Sants (1923). També destacà com a jugador de rugbi i nedador, i practicà la gimnàstica, la boxa i el tennis. El 1914 fou un dels fundadors i vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, i el 1923 fundà i presidí la Confederació Catalana de Gimnàstica. Col·laborà amb El Mundo Deportivo. Fou metge i director d’Educació Física del FC Barcelona i del RCD Espanyol, de la Reial Societat de Tennis Pompeià i del Reial Club de Polo. Fou distingit amb la Medalla al Mèrit Esportiu el 1976.