Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories. Paral·lelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president. L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.