Jugà al Magnetos (1965-67), etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola (1966), al Club d’Esports Vendrell (1967-69), al Reial Club Deportiu Espanyol (1969-71), al Cerdanyola Club d’Hoquei (1971-75), al Club Patí Vilanova (1975-77), amb el qual guanyà la Copa del Rei (1976), i al Futbol Club Barcelona (1977-83), on es retirà. Amb el Barça assolí vint títols: sis Copes d’Europa consecutives (1978-83), tres Supercopes d’Europa (1981, 1982, 1983), una Copa Intercontinental (1983), dues Copes de les Nacions de Montreux (1978, 1980), cinc Lligues (1978-82) i tres Copes del Rei (1978, 1979, 1981). Amb la selecció espanyola conquerí quatre Campionats del Món (1970, 1972, 1976, 1980) i quatre més d’Europa (1969, 1979, 1981, 1983) i quatre vegades la Copa de les Nacions de Montreux (1967, 1971, 1975, 1976). El 1984 rebé un homenatge a escala estatal.
Després d’una breu etapa com a seleccionador júnior (1985-86), fou nomenat màxim responsable de totes les seleccions estatals i seleccionador absolut (1986-92). En aquests càrrecs obtingué un títol mundial (1989) i la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992), en què l’hoquei sobre patins fou esport d’exhibició. També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge.
Llicenciat en dret (1972), tingué diversos càrrecs en el Consell Català de l’Esport. Des del 2012 fou secretari del Tribunal Català de l’Esport.