Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, actual Club Deportivo Orense. El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i col·laborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol. Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d’Espanya (1951, 1955, 1957) i dos Campionats de Catalunya (1951, 1952) amb l’equip dels Bombers. També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d’Espanya per regions durant els anys cinquanta. Posteriorment entrenà el Picadero (1966-73), amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes espanyoles, i participà en dues ocasions en la Copa d’Europa. El 1974 tornà a l’equip dels Bombers, on entrenà fins a la seva retirada. El 1975 fundà i dirigí l’Escola d’Iniciació Esportiva. A més, arbitrà partits de voleibol d’àmbit català, estatal i alguna vegada internacional. Rebé les medalles d’or de la Federació Espanyola de Voleibol i del Col·legi d’Àrbitres. Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1987).