Carlos Figueroa Lorente

(Sevilla, Andalusia, 27 de maig de 1956)

Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH (1979-81), el Mollet HC (1981-83) i el CP Tordera (1983-84). Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya (1984-89), amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza (1989-90). La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món. El primer club que dirigí fou l’Igualada HC (1990-95), amb el qual guanyà tres Copes d’Europa (1993, 1994, 1995), tres Supercopes d’Europa (1993, 1994, 1995), tres Lligues (1992, 1994, 1995), dues Copes del Rei (1992, 1993) i tres Lligues Catalanes (1992, 1993, 1994). Fitxà pel FC Barcelona (1995-2005) i protagonitzà una de les èpoques daurades de la secció culer. Amb l’equip blaugrana, guanyà sis Copes d’Europa (1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005), una Supercopa d’Europa (1997), cinc Copes Continentals (2000, 2001, 2002, 2004, 2005), tres Copes Ibèriques (2000, 2001, 2002), nou Lligues (1996, 1998-2005), quatre Copes del Rei (2000, 2002, 2003, 2005), dues Supercopes d’Espanya (2004, 2005) i tres Lligues Catalanes (1996, 1997, 1998). Posteriorment entrenà el CP Sitges (2007-08), amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga, i el Reus Deportiu (2008-09), on assolí la Copa d’Europa, la Copa Continental i el Mundial de Clubs. La temporada següent es feu càrrec de la direcció tècnica i esportiva de la secció femenina del CP Vilanova. El 2011 fitxà pel CP Vic.