Carmen Perea Alcalá

(Melilla, 3 de maig de 1952)

Tennista, entrenadora i directiva.

Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 (RCTB), amb el qual assolí nou Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips. Fou campiona de Catalunya individual (1972, 1973, 1976, 1977, 1981), en dobles (1971, 1972, 1973 amb S. Blume i 1981 amb V. Baldovinos) i dobles mixtos (1971, amb C. Puigmiquel). Fou campiona d’Espanya individual en nou ocasions (1973-78, 1980-82), i quatre vegades en dobles (1976 amb M. Alvárez, 1980 amb B. Pellón i 1981, 1982 amb V. Baldovinos) i dobles mixtos (1980 amb J. L. Muntañola i 1982, 1983, 1984 amb L. Fargas). Guanyà el Trofeu Comte de Godó en individual, dobles i dobles mixtos. Amb l’equip espanyol participà durant 12 anys a la Copa Federació, i capitanejà els equips de Sunshine Cup i Orange Bowl (1979). Té el títol de jutge àrbitre estatal i de coach internacional. Fou entrenadora de la jugadora professional Patricia Medrado (1982-87), del Grup d’Alta Competició Bruguera (1987-89) i el Fit Sport (1990-95), i directora de l’Acadèmia Carmen Perea d’Alta Competició (1996-99) i de l’àrea femenina de l’Acadèmia Sánchez-Casal (1999-2009). Presidí el Comité Sènior del RCTB (2000-05) i de les federacions espanyola (2006-08) i catalana (2009-12), i l’Associació de Tennistes Sènior des del 2004. Ha estat directora de nombrosos tornejos internacionals i vocal responsable de tennis femení (2009-10) de la Reial Federació Espanyola de Tennis (RFET). Col·labora en revistes especialitzades i ha realitzat diverses ponències sobre tennis femení. Des del 2010 dirigeix l’empresa d’assessorament tennístic Carmen Perea Coaching i, el 2011, fundà el Grup de Competició Femenina Perea&Sanromà. Fou nomenada membre del Club de los Grandes del Tenis Español per la RFET, i rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador (2013).