Especialitzada en salts i proves combinades, el 1970 es traslladà a Barcelona, on reprengué l’atletisme, que havia abandonat el 1966 a causa d’una lesió. Membre del Club Esportiu Universitari, fou campiona d’Espanya de salt de llargada (1973) i de pentatló (1973, 1976) a l’aire lliure, i tres cops més de salt de llargada en pista coberta (1972, 1973, 1974). També fou campiona de Catalunya de 100 m tanques (1972) i de salt de llargada (1978) a l’aire lliure, i de salt d’alçada (1972) i salt de llargada (1972, 1974) en pista coberta. Entre el 1972 i el 1973 superà els rècords de Catalunya de salt de llargada i de salt d’alçada tant a l’aire lliure com en pista coberta i el d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure.
Carolina Nolten van Deursen
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME