De formació autodidacta, plantà cara als grans nedadors de fons de Catalunya en el període 1927-30 en disputar-los la supremacia a la Travessia del Port de Barcelona, en la qual fou tercer el 1927 (com a nedador del CN Athlètic) i segon el 1928 (com a independent) i el 1929 (com a nedador de l’Olímpic Amateur Club). Fou campió d’Espanya dels 2.000 m mar (1928, 1929). El 1930, afiliat al Barceloneta Amateur Club, es proclamà campió de Catalunya dels 2.000 m mar, nedats a la platja de Badalona. Com a veterà, fou campió de Catalunya de gran fons (1947) i guanyador de la Copa Pasqua (1948).