Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior (1984) i sis en sènior (1992-95, 1997, 1998). Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona (1992) i Atlanta (1996), en cinc Mundials (1991, 1993, 1994, 1995, 1997) i en un Campionat d’Europa (1992). Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes olímpics de Barcelona i Atlanta assolits amb l’equip espanyol d’espasa masculina, la medalla d’argent aconseguida a la Copa del Món del 1994, i la de bronze a la del 1995. Es retirà l’any 2000 i posteriorment fou mestre d’armes a la Sala d’Armes Montjuïc i al SV Böblingen (Alemanya), i de la Federació Catalana d’Esgrima, al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès; entre els seus deixebles més destacats hi ha els campions Màrius Alvarado, Mònica Cid i Stefan Launer. És també àrbitre estatal de floret i sabre, i internacional (categoria C) d’espasa.