Davanter, a Catalunya començà jugant amb el FC Internacional (1905-06) i el Català SC (1906-07). La temporada 1907-08 ingressà al FC Barcelona, del qual esdevingué capità. Al final del 1911 abandonà el club blaugrana, juntament amb els germans Comamala, Quirante, Bru i d’altres, i fundaren el Casual SC, club que no entrà en competició fins a la temporada 1912-13. Per aquest motiu jugà amb el RCD Espanyol la temporada 1911-12, i la 1912-13 passà al Casual, que es dissolgué al final d’aquella temporada. Aleshores retornà al Barcelona, amb el qual romangué fins a la temporada 1914-15. Sumant les seves dues etapes com a jugador barcelonista disputà 97 partits i marcà 78 gols. En el seu palmarès hi ha un Campionat d’Espanya (1910), quatre Campionats de Catalunya (1909-12) i dues Copes Pirineus (1910, 1911). Entre l’11 de novembre de 1908 i el 14 d’octubre de 1909 fou vicepresident del Barça i entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911 fou vocal.