Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat. En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina.
Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic. Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà (handcycle o handbike). El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme (FIAC), amb algunes modificacions referents a les bicicletes, les mesures de seguretat i les classificacions dels esportistes segons la discapacitat. Les competicions de ciclisme paralímpic són relativament recents i des del 1992 formen part del programa dels Jocs Paralímpics.
Els discapacitats visuals o cecs participen en competicions de ciclisme de tàndem, amb un pilot vident al davant, i l’esportista amb discapacitat al darrere. Existeixen proves masculines, femenines i mixtes, tant en pista com en ruta. Els pilots dels tàndems de cecs són els únics esportistes no discapacitats que tenen l’oportunitat de guanyar medalles en els Jocs Paralímpics. Els esportistes amb paràlisi cerebral i els amputats (amb pròtesi) competeixen amb bicicletes convencionals, però els esportistes amb paràlisi cerebral molt afectats poden fer-ho amb un tricicle. Els esportistes amb amputacions de tronc inferior competeixen amb bicicletes de mà.
Venge Balboa i Llauradó (pilot) en la contrarellotge dels Jocs Paralímpics de Pequín (2008), on van guanyar la medalla d’or
Comitè Paralímpic Espanyol
La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física i la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals organitzen anualment diferents campionats territorials i els Campionats de Catalunya. Els clubs catalans amb més trajectòria pel que fa al ciclisme adaptat són el Club Ciclista Santfeliuenc, l’Associació Esportiva Catalana de Trasplantats (AECAT) i l’Associació Esportiva Gènesis. Destaquen els olímpics Juan José Méndez, Christian Venge, María del Carmen Chaves i Raquel Acinas, entre d’altres.
Les persones amb discapacitat intel·lectual que practiquen ciclisme es regeixen per la normativa de la Unió Ciclista Internacional (UCI), però amb algunes modificacions segons el grau de discapacitat. Poden competir en les anomenades proves adaptades (500 m tricicle, circuit d’habilitats) o en les curses de bicicleta tot terreny o de carretera —contrarellotge i en ruta—. Aquestes darreres es divideixen en tres nivells segons el grau de discapacitat i presenten diferents llargades. Les proves contrarellotge recorren 500 m, 1 km o 5 km, i les de ruta, 1, 10 o 15 km.
El ciclisme adaptat el practiquen persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual. A la fotografia, prova de persecució en els Jocs Paralímpics de Pequín (2008)
Comitè Paralímpic Espanyol
La Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL), organitza cada any quatre campionats territorials (en l’àmbit provincial) i els Campionats de Catalunya d’aquesta especialitat.
Pel que fa als ciclistes amb discapacitat auditiva, el reglament per a les competicions té poques modificacions, només petites adaptacions pel que fa a la comunicació, però no poden competir en els Jocs Paralímpics perquè la pèrdua d’audició no afecta el rendiment físic dels esportistes de la mateixa manera que altres tipus de discapacitats. La Federació Esportiva de Sords de Catalunya organitza regularment diferents competicions ciclistes, entre d’altres, el Campionat Esportiu de Sords de Catalunya, que inclou proves específiques de ciclisme. Semblantment, en l’àmbit internacional, se celebren els Jocs Olímpics per a sords o Sordolimpíades, amb presència de proves ciclistes.