Club Esportiu Hispano Francès

Club poliesportiu de Barcelona.

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia. Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual. Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis. Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol. En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge. La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida; l’equip masculí participà en la Copa d’Europa (1967, 1968) i guanyà tres Lligues espanyoles (1967, 1968, 1973) i cinc Copes d’Espanya (1953, 1964, 1966, 1967, 1968), així com nombrosos Campionats de Catalunya. L’equip femení també destacà i arribà a alguna final de la Copa d’Espanya i guanyà la Copa de la Reina (1983). D’altra banda, l’equip femení de basquetbol jugà diverses temporades a primera divisió espanyola durant els anys setanta i vuitanta. Sota les ordres de l’entrenador Enric Prats, destacaren les jugadores internacionals Núria Armengol, Elena Blázquez o Maria Dolors Carbonell. El 1968 s’inauguraren les noves instal·lacions a l’actual seu de la Vall d’Hebron i el club es decantà vers el tennis com a activitat principal. Participa en els campionats organitzats per la Federació Catalana de Tennis. Té escola de tennis, dirigida per l’acadèmia de tennis Pro-AB, que té la seu central a les instal·lacions del club. Disposa de dotze pistes de tennis, una de pàdel, una de futbol sala amb gespa artificial i una piscina exterior.