Fundat el 1910, fou impulsat entre d’altres per Ramon Larruy Arnal. Fou l’entitat pionera en l’organització de vetllades públiques de boxa a Barcelona. Fou també el club de boxa més popular i amb més nombre de socis de l’època. El 1912 abandonà la seva primera seu del carrer de la Unió i s’establí al carrer d’Aribau, en un local que també albergava el teatre L’Esquerra de l’Eixample. Poc després decidí programar sessions d’entrenament dirigides per un professor, fet que tingué diversos detractors i que provocà la creació del Barcelona Boxing Club. Les dues entitats coexistiren en el temps. El 1913 Tony Berton fou contractat com a professor. Al maig del 1913 organitzà el primer Campionat d’Espanya de boxa. Poc després la seu es traslladà al carrer del Notariat. Projectà la celebració d’un Campionat d’Espanya per a aficionats que no s’arribà a celebrar ja que al final d’any el club es dissolgué. Entre els seus púgils més rellevants destacà Puig d’Amatller, Grau, Ramírez i Frederic Armangué Torrents. Al gener del 1914, alguns dels antics socis s’agruparen en l’anomenada Penya Pugilística, que organitzà novament vetllades de boxa al teatre del carrer d’Aribau.