Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat. Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta. El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín (1936). En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè Organitzador de l’Olimpíada, organitzà al juliol del 1936 l’Olimpíada Popular de Barcelona, que pretenia fomentar els valors olímpics de la tolerància i el civisme, però no es pogué celebrar a causa de l’aixecament militar del 1936 i la consegüent Guerra Civil (1936-39). També organitzà, a l’abril del 1936, la Copa Thälmann, una mena de prova per avaluar la capacitat organitzativa del mateix comitè. Ja durant el període de guerra promogué la pràctica esportiva, organitzant diferents esdeveniments esportius per a donar suport a les milícies que combatien al front, com la desfilada de l’11 de setembre de 1936, o la participació en l’Olimpíada Obrera d’Anvers (1936) i la Travessa al Port de Barcelona. El CCEP acollia totes les entitats que promovien l’esport popular i antifeixista, entre les quals hi havia el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Centre Gimnàstic Barcelonès, etc. Entre els personatges que hi destacaren hi havia Gumersind Brunet, Josep Verdera, Aminda Valls, Jaume Miravitlles, Francesc Perramon, Pere Aznar o Josep A. Trabal. La victòria franquista del 1939 feu desaparèixer qualsevol rastre d’aquest organisme i la majoria dels membres marxaren a l’exili.