des del 1902. És l’esdeveniment esportiu internacional més antic que es disputa a Barcelona. Entre els seus impulsors destacà un grup d’aficionats integrat per Ramon Rodríguez de la Encina, de la baronia de Benimuslem, i Romà Macaya. La primera edició, disputada del 12 al 15 de juny de 1902, tingué lloc a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella i esdevingué el concurs hípic més important d’Europa aquells anys. S’hi disputaren diverses proves de modalitats eqüestres com la doma d’alta escola de cavalls de sella, que guanyà el genet Rivera, el concurs d’enganxos de cotxes de lloguer, en què vencé Casany, i els enganxos particulars a tronc, amb la victòria del carruatge propietat de Macaya. Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona se n’instaurà la celebració anual i es creà una exposició equina paral·lela. El 1911 el concurs es traslladà als terrenys de Can Ràbia, propietat del Barcelona Jockey Club (antiga denominació del RCPB). Durant aquells anys, la massiva afluència de públic motivà l’ampliació de les tribunes i la introducció de les apostes mútues, i esdevingué una cita de prestigi en el calendari hípic internacional. Després del tancament de fronteres de l’any 1931, que n’impedí la realització, el 1932 es reprengué la competició ja a les instal·lacions del RCPB de l’avinguda Diagonal. El concurs se suspengué durant la Guerra Civil. El 1951 s’hi homologà el rècord mundial de salt de longitud, que assolí el genet Fernando López del Ferro. Novament, la competició se suspengué entre el 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) a causa d’un brot de pesta equina al sud de l’Estat espanyol que provocà el tancament immediat de les fronteres. El concurs es reprengué el 1993 i, sota la direcció de Hans Peter Vogelsanger (1993-2008), esdevingué de nou un dels concursos de referència a tot el món.
El genet Jesús Garmendia en el Concurs de Salts Internacional de Barcelona del 2011
Reial Club de Polo / Nacho Olano