L’any 1911 se’n disputà la primera edició, organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya, hereva de l’anterior Copa Catalunya, primera cursa automobilística feta a Catalunya i segona de l’estat, que s’havia disputat del 1908 al 1910. L’èxit d’aquelles primeres curses automobilístiques portaren l’entitat organitzadora a desdoblar les jornades en la I Copa Barcelona, que es feu al matí i fou guanyada per José Bons (Hispano Suiza), i el I Campionat Espanyol d’Amateurs-Copa del Rei, que es disputà a la tarda i fou guanyat per José Ciudad (també amb un Hispano Suiza). Així com les dues primeres edicions de la Copa Catalunya s’havien disputat per les carreteres de l’anomenat Circuit del Baix Penedès, la tercera edició i la mateixa Copa Barcelona tingueren lloc a l’anomenat Circuit de Llevant, situat entre els municipis de Vilassar de Mar, Argentona i Mataró. El 1912 es tornà a disputar la competició sobre el mateix traçat, però ja amb el nom de Primera Copa Espanya. Anys després, el 1933, la Penya Rhin instaurà un trofeu novament anomenat Copa Barcelona, que fou la primera cursa d’automòbils feta al Circuit de la Muntanya, a la muntanya de Montjuïc. La primera edició veié la victòria de Juan Zanelli, al volant d’un Alfa Romeo Monza, i l’última edició, que es feu el 1936, fou guanyada per Tazio Nuvolari, amb un Alfa Romeo 12C/Scuderia Ferrari. El 1974, al circuit de Montjuïc es disputà una nova Copa Barcelona de velocitat, puntuable per al Campionat d’Espanya, que guanyà Paco Torredemer, amb un Ford Capri RS.
Anunci de la Copa Barcelona del 1951
Arxiu Roset