Col·locador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada. El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya. La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona. Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney (2000), el Campionat del Món (1998, 2002) i el d’Europa (2003). Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu (2002).