A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita. El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona. Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué (David), que emprà un temps de 28.28,24 h. Després d’aquest intent se’n feren molts altres, però sense validesa oficial. No fou fins el 1929 que, amb motiu de l’Exposició Internacional, es tornaren a fer intents degudament cronometrats, i així els catalans Blasco, Puigcarbó i Sirvent feren el viatge en 8.42 h, en un sol recorregut d’anada, amb un Citroën. El 1934, Ignacio Macaya i Miquel Soler tardaren 6.08 h al volant d’un Ford, superant ja els 100 km/h de mitjana. Aquesta marca es mantingué fins als anys seixanta. La darrera notícia que es té d’un cronometratge entre Barcelona i Madrid data del 1964, quan Francesc Gòdia, al volant d’un Porsche 904 GTS, cobrí la distància amb 4.54 h, amb una mitjana de 128 km/h.