Soci del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià des d’inicis de la dècada de 1940, durant quatre anys liderà un grup que organitzà accions culturals, com la Comissió d’Investigacions Muntanyenques (1944). L’any 1945, amb Antoni Ruiz, Joan Rigall i altres persones amants de la muntanya i la dansa, fundà l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), on al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs als consells directius, com els de president, vicepresident o secretari.
Col·laborà en l’Aplec Excursionista a Montserrat (1947), els actes del Cinquantenari del poema Canigó (1958) i els actes de la Flama de la Llengua Catalana (1968). Fou impulsor del Grup d’Entitats Excursionistes de Barcelona (1972-75). L’any 1973 formà part del Consell General de la Federació Espanyola de Muntanyisme (FEM) com a vocal de premsa. Fou organitzador de les edicions del Congrés Excursionista Català dels anys 1977 i 1981, i col·laborà en els actes del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats (1983).
Entre 1967 i 2003 fou membre del Comitè Català de Refugis i col·laborà amb la revista federativa Vèrtex amb la secció "Santuaris d’utilitat excursionista" (1971-95). Publicà els llibres Santuaris muntanyencs de la Garrotxa (1981) i Santuaris muntanyencs del Ripollès (1985). Rebé la medalla de la FEM (1973), la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991) i l’ensenya d’or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2007).