Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF. En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola (1994) i campió d’Espanya júnior amb el Granollers. Passà després al Naranco d’Oviedo (1995-96), el Teucro (1996-97), l’Altea (1997-99), el BM Valladolid (1999-2005), el Ciudad Real (2005-11) –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid (2011-13) i el FC Porto (2013). Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pequín (2008) i el Campionat del Món (2005). També fou subcampió d’Europa (2006) i campió dels Jocs Mediterranis (2005). Amb el Ciudad Real guanyà quatre Lligues consecutives (2007-10), tres Copes del Rei (2005, 2008, 2011), dues Supercopes d'Espanya (2008, 2011), quatre Copes ASOBAL (2006, 2007, 2008, 2011), tres Supercopes d'Europa (2006, 2007, 2009) i tres Copes d’Europa (2006, 2008, 2009), i amb l’Atlético de Madrid dues Copes del Rei ( 2012, 2013), una Supercopa d'Espanya (2012) i un Mundial de Clubs (2012).
L'any 2013 es retirà com a jugador professional, i des del 2014 és el segon entrenador del Vardar de Macedònia, amb el qual es proclamà campió de la Lliga SEHA (2014, 2017), de la Copa Macedònia (2014, 2015), de la Lliga Macedònia (2015) i de la Copa d'Europa (2017).