Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera. El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada. El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid. Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya (1963), de la Copa del Generalísimo (1963, 1965) i de les primeres edicions de la Lliga (1965, 1966). El 1968 tornà a l’Hispano una temporada abans de tornar al Picadero. Com a àrbitre tingué una carrera de més de vint anys, en què arbitrà en la màxima categoria estatal, arribà a ser internacional i també a presidir el Col·legi Català d’Àrbitres. El 1988 fou delegat de la selecció espanyola i el 1990 fou nomenat responsable tècnic del Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona (COOB). Fou guardonat com a millor àrbitre (1986, 1987), i la federació catalana creà, en honor seu, el premi Diego León a la millor tasca arbitral.