Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria. El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení. Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols. En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual (1944, 1945, 1947-50, 1952), set cops el d’equips (1944-48, 1951, 1952) i cinc vegades el de dobles femenins (1945-48, 1951) i el de dobles mixtos (1946, 1947, 1948, 1951,1952). Es retirà el 1952. Fou guardonada amb la insígnia de plata (1960) i amb la medalla d’honor (1985) de la federació catalana, i amb la insígnia d’or (1968) i la medalla d’honor (1980) de la federació espanyola. També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).
Dolors Moliné Pous
MUSEU COLET