Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior. El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis. Fou tres cops campió estatal de dobles (1945, 1951, 1953). Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu col·legi d’àrbitres (1963-64). Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).