S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume, al Gimnàs Blume. El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història. Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya (1954-57), i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques. Fou subcampiona d’Espanya (1954), guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra. El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra. Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume i seleccionadora espanyola femenina. Fou guardonada amb el premi de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995).