S’inicià com a nedador, però a partir de la dècada dels setanta es decantà pel salvament i el socorrisme. Després de deu anys competint a l’Agrupació Esportiva Sarrià, des del 1981 es dedicà a la docència. Com a tècnic, dirigí diferents cursos de formació per a la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme (FCSS) fins el 1991. Des de llavors passà al Departament d’Ensenyament, dins el programa d’Activitats Físiques Esportives. Com a directiu, fou membre de l’assemblea de la FCSS a la federació espanyola (1980-88). El 1988 fou distingit per aquesta darrera federació amb la medalla de bronze.