Soci del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà com a tripulant en vaixells de vela lleugera i en creuer, categories en les quals assolí diferents títols. En la classe 420, amb Alfonso Montagut de patró, assolí el Campionat de Catalunya (1970, 1971) i el Campionat d’Espanya (1971), a més de participar en diferents proves internacionals. En la classe 470 fou segon classificat en el Campionat d’Espanya (1973), amb Ramon Felipe Montagut de patró, campió de la Christmas Race (1974), amb Rodney Pattisson, cinquè classificat en els Jocs Mediterranis (1975), amb Jan Santana, i campió de Catalunya (1976), amb Enric Estruch. En la classe tornado, assolí un Campionat de Catalunya, amb Jordi Lamarca (1989). En creuer participà quatre vegades en l’Admirals Cup: amb l’Odiseus IV, de Lluís Garcia Meca (1978); amb el Yatchman, de R.F. Montagut i J. Santana (1979); amb L’Empordà, de J. Pla i V. Sagi (1981), i amb l’Anquin’s Too, d’Antoni Quinteiro (1987). En regates d’altura obtingué un segon lloc a la Fastnet del 1981 amb L’Empordà. En competicions mediterrànies destacà a la Setmana Nàutica Internacional de Marsella amb el Seny de J. Pla i V. Sagi, i amb el Gudrun en el Campionat del Mediterrani i la Sardinia Cup (1980). Com a tripulant del Woolly Jumper també assolí el primer lloc en el Campionat Internacional del Mediterrani (1983) i un tercer lloc a la Sardinia Cup (1986) amb l’Anquin’s Too novament. En competicions locals, destaquen primers i segons llocs en proves com el Campionat de les Dues Catalunyes, la Copa d’Espanya, el Trofeu Princesa Sofia o la Copa del Rei.
Emili Gras Font (davant)
Arxiu E. Gras