El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona. Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica (1955). Paral·lelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir. Tornà a proclamar-se campió de Catalunya (1962), en la modalitat de màuser en la distància de 50 m. Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol. Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir.