Cofundador del Club Natació Barcelona (1907), fou el col·laborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club. Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època. Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo, parlés de natació; creà el butlletí social Natació (1922), i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club (1924) i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya (1925) i d’Espanya (1926).