Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899. El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu. Posteriorment, fou pilot d’alguns ral·lis i curses de resistència. Fou jurat de diversos ral·lis, però destacà com a comissari tècnic de ral·lis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ral·li París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona. Fou un dels fundadors del Col·legi d’Oficials d’Automobilisme de la Federació Catalano-Balear i el 1977 en fou escollit president. També fou membre del consell general de la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme (RFEA), delegat de la subcomissió de reglaments tècnics de la Federació Internacional d’Automobilisme, vocal de la comissió esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i delegat de la RFEA en diversos ral·lis. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993) i el carnet d’or del RACC (2009).
Emili Zegrí Camprubí
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA