Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona. Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa (FEB) fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència. També presidí la Federació Catalana de Boxa (1955-56). Rebé la medalla al mèrit esportiu (1966) de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu (1972) i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor.